Cronologia

No és un problema individual ni fruit de decisions personals, sinó conseqüència de dèficits estructurals i de polítiques educatives fallides. 

1981 — Traspàs de l'Escola Llotja a dependre de la Conselleria d'Ensenyament. La Conselleria d'Ensenyament es troba amb una escola singular que no sap ben bé on ubicar. L'intenta encaminar, per manca de coneixements del que és i ha estat la Llotja, cap a la formació professional front al qual el claustre s'hi rebel.la.

1990 — La conselleria parla d'implementar el Pla experimental del 1984, però canvia d'opinió i finalment recomana continuar amb l'obsolet "Pla del 63" ja que en 5 anys s'implantarà la LOGSE.

1992 — El claustre rebutja l'implentació de cicles formatius, perquè no entén els estudis que es realitzen a la LLotja. Tot és fruit de que la Generalitat no tingui una Subdirecció d'Ensenyaments Artístics.

1993— La direcció elabora un pla d'estudis per assolir l'Escola Superior, un projecte adaptat a les possibilitats que ofereix la LOGSE.

1994 — El "ministerio de Educación i Ciencia", convalida als alumnes de Belles Arts que en el seu tercer curs poden accedir directament a les especialitats que es feien a la Llotja, per a poder aprendre la part pràctica que a Belles Arts no els donaven.

Escoles privades assoleixen el nivell Superior a través d'acords amb diferents universitats.

1995 — Es presenta el Pla d'Escola Superior elaborat per la Llotja a la Conselleria, s'atura fins que no estiguin els Cicles Formatius en marxa.

1996— El 30 de Maig es decideix anar a la vaga davant l'inmovilisme, el desconeixement i la incertesa que genera la Conselleria.

1997 — La situació és insostenible, hi ha canvi a la Conselleria, es proposa acceptar els Cicles formatius i els Batxillerats artístics, aplicar la llei LOGSE, i s'encamina al previst desenvolupament de la Llei cap als nivells superiors de diplomatura.

2002 — Els Cicles conviuen amb els Estudis Superiors de Disseny no universitaris.

2003 — Neix el Col·legi professional del Disseny Gràfic per Llei parlamentària 11/2003, per vetllar pels interessos de les persones que exerceixen aquesta professió.

2009 — S'aprova el RD 1614/20091 i el 2010 els reials decrets de contingut bàsic de les EAS "grau en disseny" i altres especialitats; en aquest moment molts centres comencen a parlar formalment de "estudis de grau" en ensenyaments artístics superiors.

Molts titulats del Pla del 63 van percebre que els seus estudis, que històricament s'havien entès com d'alt nivell professional i sovint assimilats de facto a estudis superiors, quedaven ara per sota dels nous títols superiors LOE alineats amb Bolonya.

2010 — Per una ordre del Parlament, l'Escola passà a ser l'Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC), esdevenint una institució pública que gestiona el títol superior de grau i màster en disseny.

2010 — Llotja, en el seu Pla estratègic 2010-2014, preveia la transformació dels seus estudis superiors en el marc del Pla de Bolonya i la seva integració a l'ESDAP (Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya). Això implicava la implantació progressiva dels Ensenyaments Superiors de Grau en Disseny, que havien de substituir els antics Ensenyaments Superiors de Disseny (ESDI), considerats equivalents a una diplomatura universitària i que estaven en procés d'extinció des del curs 2010-2011. A més de la retitulació cap al Grau.

2010 — El col·lectiu "L'experiència és un grau"signa el manifest en defensa de la qualitat del Grau de Disseny l'any 2010. Aquest document, titulat Manifest davant el Grau de Disseny, va ser impulsat pel Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i les seves associacions (com ADG-*FAD i ADI-*FAD) en un moment crític de la implantació dels nous plans d'estudi del Pla Bolonya a Espanya.

2012 — El Tribunal Suprem anul·la les expressions "de grado" i "graduado o graduada" en aquests reials decrets i en part del propi RD 1614/2009; jurídicament queda clar que no hi pot haver graus "no universitaris".

2013 — Entre 2010 i uns quants cursos després de les sentències (fins al voltant de 2013), molts centres i administracions encara arrosseguen documents, webs i fullets amb la denominació "grau", i l'alumnat no té una informació clara i unificada sobre què és oficialment grau universitari i què és títol superior d'EAS. Amb la publicació de les sentències al BOE i l'actualització dels textos consolidats, queda fixat que el "títol universitari oficial de grau" només pot provenir d'universitats, mentre que les EAS atorguen "Títol Superior" (tot i que després se'n pugui reconèixer l'equivalència de nivell MECES)

2014 —La Llei 14/2014, de 13 de novembre, de modificació de la llei 11/2003, de creació del Col·legi Professional de Disseny Gràfic de Catalunya, ofereix una moratòria per a la col·legiació de professionals del disseny. Reconeix aquesta llei, tal com diu el seu redactat, que "hi ha professionals que exerceixen la professió des de fa molts anys, alguns dels quals ocupen llocs de responsabilitat importants en empreses punteres del sector, que no es poden col·legiar perquè no tenen la titulació (universitària) i perquè el període transitori establert per a fer-ho ha finalitzat." Des de l'ens encarregat de vetllar per la professió es reconeix, ja que la titulació superior no ha sigut, fins aquell moment, un requisit per accedir al mercat laboral i fins i tot assolir llocs de responsabilitat dins les empreses del sector.

2016 — L'Informe CoNCA "Aproximació a l'ecosistema dels ensenyaments artístics de caràcter professional a Catalunya", evidencia tensions entre models d'ensenyament: hi havia divergències sobre els models d'ensenyament superior, ja que els centres d'EAS (com l'ESDAP, on s'integrava la Llotja) estaven més orientats a la metodologia i l'activitat performativa, mentre que les universitats prioritzaven la recerca. Aquesta diferència metodològica dificultava l'articulació d'una equivalència en el reconeixement acadèmic.

2017 — Un titulat en Grau Superior de disseny que volia obtenir un Grau universitari en Disseny o Disseny Gràfic es trobava obligat a cursar prop de tres anys addicionals d'estudis. Tot i que podia accedir directament al grau, les taules de reconeixement només permetien convalidar un nombre limitat de crèdits (normalment entre 30 i 60 ECTS), insuficient per reduir de manera substancial la durada del recorregut fins als 240 ECTS del grau. Això situava el professional ja format i en actiu davant d'un cost temporal i econòmic molt elevat per arribar a la mateixa credencial acadèmica que els nous graduats.

Aquest situació continúa així en la actualitat, evidenciant que el sistema va carregar sobre aquests titulats el cost de la transició, generant un desavantatge estructural objectiu en l'accés al nivell de grau respecte a les generacions que ja entren directament en graus Bolonya plenament afiançats.

2020 —La sentència 3579/2021, en apel·lació a instància de l'Ajuntament de l'Hospitalet, considera que la habilitació professional per col·legiació no equival a la titulació acadèmica exigida per a la funció pública.

2012-2026 — Es multipliquen els casos en què les administracions demanen titulacions superiors per l'accés a la funció pública o la licitació d'encàrrecs a professionals autònoms o estudis. Es dona una degradació real de les titulacions que estan per damunt de les trajectòries professionals. A això se suma que aquests professionals superen el llindar dels quaranta anys i pateixen les conseqüències de l'edatisme present en el sector.

2025-2026 — El Col·legi Oficial de Disseny Gràfic empara el debat: el reconeixement / retitulació dels estudis oficials de disseny anteriors al Pla Bolonya. 

Consulta referències bibliogràfiques