Som grau, som reivindicació

Som dissenyadors gràfics formats a les escoles públiques i privades d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Catalunya, abans de la implantació del Pla Bolonya (2010), quan encara no existien estudis universitaris en la nostra professió. Avui, amb edats compreses entre els 40 i els 55 anys, acumulen més de vint anys d'experiència professional.

Aquest col·lectiu es troba avui en una situació real d'indefensió i de desigualtat d'oportunitats, provocada per la manca d'equivalència dels nostres estudis amb un grau universitari després de la implementació del Pla Bolonya. Aquesta situació condiciona greument l'exercici professional i el nostre futur laboral:

• incrementa la discriminació per edat

• limita l'accés a ofertes públiques i privades

• ens exclou de la docència ens exclou de la docència, atès que es requereix titulació de grau 

• redueix la nostra valoració en licitacions públiques 

• no reconeix adequadament màsters i postgraus

A més, patim un greuge comparatiu: professionals de la nostra mateixa generació, formats en escoles privades pre-Bolonya i amb itineraris similars —inclosa la revàlida a la Llotja— van poder accedir a processos de "re-titulació", en estar els seus centres d'estudis adscrits a universitats privades. Mitjançant cursos de transició d'un any, van obtenir el títol de grau universitari, una opció que no ha estat a l'abast de tothom.

No és un problema individual ni fruit de decisions personals, sinó conseqüència de dèficits estructurals i de polítiques educatives fallides. Aquesta situació ve de lluny: des del traspàs de l'Escola Llotja a la Conselleria d'Ensenyament l'any 1981, una institució singular que mai no s'ha sabut ubicar adequadament dins del sistema educatiu.

Som hereus de la lluita del professorat als anys 90, que va maniferstar-se per defensar el nivell dels estudis i va impulsar la transformació cap a l'actual ESDAP, tot i l'immobilisme de l'administració.

Som fruit, de la veu que es va alçar al 2010, el col·lectiu "L'experiència és un grau" amb el suport del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i les seves associacions (ADG-FAD entre elles) que en el seu manifest ja va dir de forma clara: "Per això, entenem que s'han de posar en marxa mecanismes d'equiparació que permetin normalitzar la nova situació i oferir l'oportunitat a les titulacions anteriors d'equiparar-se a la nova titulació.

Consideraríem un fet molt preocupant que, en el futur, es consolidessin dues categories socioprofessionals, amb drets diferents, en funció únicament de les oportunitats d'estudis que s'oferien en altres períodes."

Per tant, la nostra reivindicació no és nova. El que sí que s'ha agreujat és la discriminació que pateixen — i patiran— els dissenyadors gràfics pre-Bolonya, especialment per edat.

És la mateixa Administració qui perpetua aquesta situació: amb una visió rígida i hereva de decisions passades que menystenien els estudis superiors de disseny, ha contribuït a generar la discriminació actual.

Altres estudis, com ara turisme, graduat social, biblioteconomia o magisteri, van tenir processos de transició.

Nosaltres, no.

Hi ha dues tipologies d'afectats, segons el pla d'estudis que van cursar:

1. Els Alumnes del anomenat Plà del 63. ( 2 anys de comuns + 3 especialitat +revàlida ).
Inclou a tots aquells que van estudiar a les escoles d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Catalunya:

• Públiques: Llotja Central, Llotja Esplugues, Pau Gargallo (Badalona), Serra i Abella (L'Hospitalet), Vic, Olot, Tarragona, Ondara (Tàrrega, Lleida)

• Privades: Elisava, IDEP, LAI i Massana, etc. que van fer la revàlida a la Llotja.

Aquest pla d'estudis és considerat una de les propostes més rellevants dels ensenyaments artístics a Catalunya des d'una perspectiva de modernitat: una estructura en tres fases —curs d'iniciació, cursos pràctics i fase d'especialitza ció basada en el treball de taller— que evidencia la influència de la Deutscher Werkbund alemanya (1907) i, posteriorment, de la Bauhaus (1919): Vorlehre (curs inicial comú), Formlehre (inici de l'especialització amb rotació de tallers) i Werklehre (fase de plena especialització). El Pla del 63 va tenir continuïtat fins a la implantació dels Cicles Formatius (tant en art com en disseny) per ordre de 14 de febrer de 1991.

2. Els primers alumnes dels cicles formatius pre-Bolonya (2 anys + projecte), que van optar per aquests estudis, davant la incertesa, la manca de claredat i la poca fiabilitat dels estudis superiors no universitaris. L'any 2012, una sentència del Tribunal Suprem (RD 1614/2008) va accentuar aquesta situació en deixar clar que una escola artística superior no podia oferir un títol de grau.

Per aquest motiu, qui volia estudiar disseny gràfic i obtenir un títol oficial i reconegut optava per aquests cicles, perquè no existia un grau universitari oficial en Disseny Gràfic.

SOM dissenyadors gràfics i tenim dret a evolucionar professionalment, sense sentir que la nostra formació va ser un error ni haver de pagar conseqüències del passat.

L'Administració ens situa en una situació d'indefensió, abocant-nos a la discriminació per titulació i agreujant les desigualtats en els processos de selecció laboral.

Aquesta situació reforça també l'edatisme i la desigualtat de gènere, afegint la barrera de la titulació a una realitat ja marcada per la bretxa salarial que pateixen les dissenyadores, així com per les dificultats de trencar els sostres de vidre i de conciliar en el nostre sector.

SOM realistes. No pretenem sol·lucions màgiques, sino fórmules de consens que ens equiparin a altres professionals formats en escoles privades pre-Bolonya, que també van fer la revàlida a la Llotja i que van poder accedir —i continuen accedint— a processos de "retitulació" dels seus estudis, mitjançant cursos de transició d'un any, per obtenir així el títol de grau universitari.

Reclamem fórmules que ens permetin protegir la nostra trajectòria professional davant l'edatisme, la desigualtat d'oportunitats i les futures regularitzacions professionals.

Nosaltres ja hi som. Volem que tots els agents del sector —col·legis professionals, associacions, fundacions i escoles— s'hi impliquin. Busquem sinergies amb tothom. 

Deixem els premis i les jornades per un moment, i lluitem per una generació de dissenyadors que hem ajudat a la transformació del que avui és la nostra professió (del letraset a la experiència d'usuari, de l'ofici a la indústria), i a fer que a les facultats de Disseny es parli d'enginyeria e innovació.

1. Una única solució justa i definitiva: una habilitació, equivalència o equiparació per a totes aquelles persones titulades amb més de 20 anys d'experiència professional acreditada. No es tracta només de reconèixer trajectòries, sinó de fer justícia a dècades de feina, compromís i contribució al sector.
   
   
2. Solucions específiques, equitatives i adaptades a cada realitat per a les persones amb menys de 20 anys d'experiència acreditada:
   
   2.1. Pla del 63: tal com es van fer els alumnes de les escoles privades que feien la revàlida a Llotja, cal garantir l'accés a la titulació mitjançant un curs complementari, ajustat únicament a aquelles matèries no cobertes per les competències ja assolides i acreditades.
   
   2.2. Graduats en els primers anys dels graus superiors: demanem la creació d'un curs pont que reconegui l'experiència professional, tant en la càrrega lectiva com en la durada, facilitant una convalidació real i efectiva de crèdits amb una duració màxima de 2 anys.
   
   
3. Rebutgem qualsevol solució parcial o excloent. No acceptarem només mesures per a un sol col·lectiu, perquè la realitat és compartida: pertanyem a una mateixa generació, amb trajectòries professionals equiparables i sotmeses a una mateixa situació de discriminació.
   
   Som part fonamental del seu desenvolupament. Som l'experiència del sector.
   
   I som aquí per continuar treballant, colze a colze, amb les noves generacions: preparades, capaces i amb dret a un futur digne.
   
   Podem entendre ritmes diferents en l'aplicació de solucions, però no renunciarem a la dignificació d'un únic col·lectiu: el dels dissenyadors gràfics pre-Bolonya, que han estat —i continuen sent— protagonistes de la transformació de la nostra disciplina.